REC

El primer pas és generar un ordre d’intervenció. Es realitza una “radiografia” de l’estat actual del barri mitjançant una prospecció arquitectònica, un estudi social, i un anàlisi sanitari. 


Es medeixen les condicions de salubritat monitorant cada habitatge per extreure’n dades de temperatura, humitat i qualitat de l’aire. Aquest estudi es completa amb l’anàlisi estructural i constructiu de l’objecte, identificant quines són les possibles fonts de patologia.


L’estudi es complementa amb una sèrie d’enquestes als usuaris (metodologia RELS), que donen una informació addicional sobre com utilitzen les seves cases. Aquesta informació es contrasta amb l’experiència dels estudis realitzats per l’ajuntament.


En l’àmbit de salut, el servei d’infermeria del barri facilita informació sobre els casos sanitaris més greus identificats al barri, alertant de les necessitats més urgents d’algunes families.

Diagnosi

A través de la parametrització d’aquests tres vectors es seleccionen els casos que necessiten accions de millora amb més immediatesa. Prèviament s’el.labroen les gràfiques i diagrames de totes les dades recullides, que esdevenen una eina projectual indispensable per a interpretar i avaluar quina serà la intervenció més óptima en cada cas.

Projecte

Un cop avaluat el funcionament específic de cada cas, s’identifiquen les problemàtiques i patologies existents en l’habitatge, per a poder plantejar de manera precisa les solucions més adients. 
En aquest sentit, les propostes es desenvolupen a través de diverses micro accions, distribuïdes estratègicament per l’envoltant de l’habitatge. És a través d’aquest sistema d’ “acupuntura” com s’aconsegueix la millora general de l’habitatge.


Abans d’executar les accions de millora es realitzen simulacions energètiques per a validar cada proposta. D’aquesta manera s’avalua quin guany representa cada acció, i es pot valorar quina de les opcions és la més equilibrada en relació a la inversió de recursos.


Les propostes es centren en la rehabilitació energètica i la millora de l’habitabilitat dels habitatges: aïllament tèrmic en coberta, augment de la captació solar passiva, estanqueïtat en fusteries, sistemes d’extracció  control d’aire viciat, etc.

Accions

Pel disseny de cada micro acció s’ha de comprendre el funcionament específic de cada punt de la preexistència on s’intervé, identificant les mancances i deficiències constructives preexistents. Les propostes optimitzen el comportament passiu de l’habitatge, reduint-n’he el consum energètic.

 
La lógica de les solucions va més enllà de donar una resposta concreta a la problemàtica existent (ex. sobreescalfament lluernari a l’estiu, pérdues tèrmiques a l’hivern), sinó que proposa una millora en el comportament global de l’envolvent mitjançant pròtesis multifunció que potencien l’habitabilitat i confort de l’habitatge (ex. resoldre sobreescalfament protegint del sol d’estiu, millorar transmitància parament, augmentar captació passiva a l’hivern per reflexió, resoldre condensacions vidre interior). 


Les solucions constructives estan dissenyades tenint en compte dos paràmetres fonamentals: els recursos econòmics (per a materials d’obra) i els recursos humans (6 mesos de PO). En aquest sentit són solucions que s’executen amb materials i geometries senzilles, però amb una elevada càrrega d’hores d’execució.

Formació

ls operaris que executen les accions de millora (PO) necessiten disposar d’un espai de treball i formació des d’on iniciar els treballs pràctics. Per aquest motiu s’habilita un espai de suport dins el barri, que funciona com a taller base.


S’intervé en un espai públic en desús, reactivant i habilitant un espai de reunió col·lectiu que fomenta la interacció entre els veïns. Aquest espai esdevé el lloc des d’on es pot començar a treballar amb les técniques i solucions constructives que posteriorment s’aplicaran als casos d’estudi.

Validació

La metodologia utilitzada és el resultat d’un procés integral d’investigació, detecció de necessitats, acció, seguiment i avaluació periòdica dels resultats. Un cop finalitzades les intervencions s’aplica un protocol de comprovació dels resultats, enfocat des d’un punt de vista energètic (mesurament de temperatures, humitat i qualitat de l’aire), social (seguiment de les famílies intervingudes) i mèdic (anàlisi de sang i control sanitari periòdic), per a poder valorar i corregir els paràmetres de projecte en edicions futures. 

Empoderament

Per tal d’assolir un dels principals objectius de la plataforma PASaPAS la proposta aborda l’empoderament i la participació ciutadana a través de tres perspectives complementàries, que contribueixen al procés d’auto regeneració del barri. 


En primer lloc es treballa amb veïns en situació d’atur mitjançant els plans d’ocupació (PO), amb la finalitat d’oferir una formació en el camp de la rehabilitació energètica als operaris. Aquesta formació i reciclatge ha de facilitar i potenciar la seva reincorporació al món laboral, ampliant el seu perfil professional. 


En segon lloc es potencia l’activitat de tallers i petits negocis familiars propis del barri, que contribueixen a la regeneració i consolidació de la petita empresa. Treballant amb agents de proximitat es garanteix una resposta ràpida i eficient, reduint el temps, l’impacte de les intervencions, i potenciant la microeconomia local.  


Per últim, es promou l’empoderament ciutadà mitjançant tallers, workshops i altres activitats que incentiven l’intercanvi de coneixement i experiència entre universitat, comunitat i món laboral.

  • Black YouTube Icon
  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now